Ítaca és, un recurs metafòric present en la literatura i música contemporània. La identificació de l’itinerari d’Ulisses per tota la Mediterrània amb el bell viatge descrit per Kaváfis, traduit per Carles Riba i reprès per Lluís Llach, pot considerar-se, en essència, una al·legoria sobre el transcurs de la vida humana. Tot i això, cal no oblidar-ne la destinació: «Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca. / Has d’arribar-hi, és el teu destí». 

Tal com feu Ulisses en el cant homèric, cal tenir sempre present Ítaca, però també saber-ne aprofitar les experiències que ens aporta encara que aquestes ens allunyin de la nostra finalitat primordial.

El poeta, tanmateix, adverteix que l’enyorada Ítaca potser no satisfarà les expectatives d’aquells viatgers que l’esperen rica i esplendorosa («I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. / Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència, / ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques»). Al cap i a la fi, la vertadera importància del periple envers les Ítaques no rau en la destinació, sinó en el mateix bell viatge.